diumenge, 20 de maig del 2012

Son Bosc

Ara fa uns dies, el GOB localitzava una nova població d'orquídia de prat (Orchis robusta) a Son Bosc.

Podem refrescar una mica la memòria i recordar que Son Bosc és una zona annexa al Parc Natural de s'Albufera de Mallorca que, inexplicablement, es troba encara, després de tants anys, sota l'amenaça de l'especulació i l'interès particular. Diversos estudis demostren l'elevadíssim interès ecològic: hi ha la major població d'orquídia de prat, així com d'unes concentracions espectaculars d'altres orquídies (Ophrys apifera, Orchis fragans,...). També ha estat històricament una important zona d'alimentació del falcó marí (Falco eleonorae) així com la major colònia d'abellerol (Merops apiaster) existent a Mallorca.

Son Bosc va formar part del Parc Natural de s'Albufera durant un breu període de només 8 mesos l'any 2003. Una desprotecció d'un espai natural protegit que possibilitava la construcció d'un altre camp de golf a les Illes Balears (només a Mallorca n'hi ha 24!). I 7 anys després, l'any 2010 s'iniciava un Pla d'Ordenació de Recursos Naturals amb l'objectiu d'incorporar bona part de Son Bosc, de bell nou, al Parc Natural de s'Albufera, gràcies a la pressió exercida per moltes entitats conservacionistes a nivell nacional i internacional. Així, es va aconseguir paralitzar les obres que ja havien començat. Però aquesta moratòria va durar ben poc, ja que uns mesos després es va aprovar una Llei de declaració d'interès autonòmic de la construcció del camp de golf de Son Bosc, que anul·lava la protecció anterior.

I arribam al setembre de 2010, quan després de l'avaluació d'una delegació del Conveni de Ramsar per determinar els impactes de la construcció d'un camp de golf, s'emet un informe amb unes conclusions ben clares que suggereixen atorgar a Son Bosc la protecció que es mereix.

Finalment, el febrer de 2011 el Govern aprovà en Consell de Govern l'ampliació de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de s'Albufera de Mallorca incorporant així els terrenys de Son Bosc. Aquesta mesura manté, ara per ara, paralitzat el projecte.

Aquestes línies no són més que un resum dels punts d'inflexió més importants que ha patit Son Bosc. Tot un culebrot que no hauria de tenir més continuïtat que la seva protecció definitiva. És del tot inadmisible que es puguin derogar decrets de protecció segons els interessos partidistes de torn. La conservació de la riquesa biològica que encara tenim a les Illes Balears no hauria d'estar sotmesa a contínues amenaces. Sempre m'ha resultat curiós i irònic que les imatges que apareixen als llocs web, fulletons i revistes de promoció turística solen ser de llocs emblemàtics on, curiosament, no es veu la destrucció per construcció massiva de complexes hotelers i camps de golf. Imatges típiques són les platges d'Es Trenc i Sa Canova d'Artà, els paisatges imponents de la Serra de Tramuntana, o la tranquilitat que es viu entre ametllers al Pla de Mallorca. No són aquestes les imatges que els nostres visitants esperen trobar?

Per demostrar que el turisme que rebem a les Illes ho fa per jugar a golf caldria fer un estudi seriós i imparcial que pogués determinar el nombre de visitants per estació de l'any, que es desplacen a Mallorca per practicar aquest esport i que avalués la necessitat d'ampliar l'oferta existent. Per altra banda, també caldria analitzar quants ho fan per qüestions naturalístiques, d'observació d'aus i flora. Amb aquests darrers, si agafam les dades de visitants publicades a les memòries anuals del Parc Natural de s'Albufera, s'observa una clara incidència en el nombre de visitants als mesos de primavera i tardor que bé ens pot donar una idea de la importància de les Illes Balears com a lloc emblemàtic i conegut arreu del món entre ornitòlegs i naturalistes en general. Un turisme de qualitat, respectuós amb el medi natural i la cultura i que, a més, sembla tenir un alt nivell adquisitiu vist el material òptic que he pogut observar quan ens hem creuat a llocs com s'Albufera, Cala Bòquer o Es Salobrar de Campos, entre d'altres.

Com no podia ser d'altre manera, la fotografia que encapçala aquesta entrada, és una Orquídia de Prat, Orchis robusta, una bellíssima planta catalogada per la IUCN com a vulnerable. I és que a Europa, només la trobam a S'Albufera de Mallorca i Son Bosc. A la resta del món, a Argèlia i el Marroc, al nord de l'Àfrica.
 
Si voleu ampliar informació, teniu un recull ben exhaustiu dels aconteixements i notícies en relació a Son Bosc a: http://www.mallorcaweb.net/salbufera/noticies_son_bosc.html




dilluns, 16 d’abril del 2012

Elefants



He de reconèixer que, en bona part, la noticia que omplia aquests passats dies els mitjans de comunicació i ha fet fum a les xarxes socials ha estat el detonant per obrir el bloc. En part em sap greu haver d'inaugurar amb un tema com aquest, però no ho he pogut evitar. Supós que ja us imaginau de què va la cosa amb la imatge que obri el post.

Al 2008 vaig tener l’oportunitat única i la sort de viure una de les millors experiències que va quedar gravada a foc al meu cervell, a la meva retina... també amb les moltes fotografies que vaig poder prendre posteriorment. Va ser al Parc Nacional d’Etosha, a Namíbia, a un viatge inoblidable que vaig gaudir amb un grup d’amics i amigues - i encara ara, anys més tard, els records són ben intensos!-. Al Parc hi passàrem sis dies fantàstics. El record més viu però, va ser el primer matí, el primer pic que vaig veure un elefant en llibertat. Era a escassos metres del nostre cotxe, imponent, solemne, majestuós.  La seva mirada transmetia calma i tranquil·litat. En vérem molts d'elefants. Mascles i femelles. Adults, joves i de ben petits. En grup i solitaris. Caminant pausadament o jugant a basses amb aigua, refrescant-se... Però és quan pens en aquella primera trobada que se'm posa, encara ara, la pell de gallina. Va ser un instant que em deixà  bocabadada, sense poder articular paraula i, a més, sense reaccionar ni pensar tan sols en agafar la càmera. 

Els altres avistaments foren més digerits, més pausats, més esperats. Encara que després de dies al Parc haguéssim vist desenes de grups diferents d'elefants, totes les observacions varen ser viscudes amb intensitat, per què totes eren diferents, noves i sorprenents.

I per això, no puc entendre com algú, sigui qui sigui, pugui gaudir de disparar, de caçar (esport li diuen?), d'assassinar en definitiva, animals com aquest, just per tenir un trofeu. La imatge que més ha aparegut als diaris i a les xarxes socials és la d'un elefant abatut, però hi ha hagut moltes altres espècies, per ventura no tan espectaculars per tamany, però sí per bellesa. 

M’avergonyeix profundament, m’indigna encara més, que una persona que no he tengut l’opció d'elegir i que, suposadament, em representa, vagi de safaris a matar aquests bells animals. I que, a més, es fotografiï amb orgull devora les seves preses inerts plasmant el resultat de tan esgarrifós, sanguinolent i vergonyós atemptat.



 

Per començar...


Fa temps, molt, que donava voltes a la possibilitat d’obrir un bloc on poder compartir pensaments, opinions, però sobretot, imatges. I sí, també fa molt de temps que vàries persones, bons amics amb molta paciència m’hi insisteixen -segur que ja es donaran per al·ludits... :-)-. Així que he acabat per fer una mica de cas i llençar-m'hi de cap. No sé molt bé què en sortirà. I tampoc no vull centrar-me en un tema específic ja que, encara que la fotografia de natura sigui el motiu principal pel qual m'he decidit a activar el bloc, també vull deixar oberta la porta a altres curolles que es creuin al meu camí. Així que esper que amb les vostres aportacions es pugui convertir en quelcom una mica més dinàmic i enriquidor. Ja sabeu, s'accepten suggeriments!

La fotografia correspón a un cap de moro, Muscari comosum. Una flor molt comuna en aquesta època de l'any que dona un toc de color, lila intens, als camps de conreu de secà.